Tot i que se m'ha acumulat la faena i les presentacions de Res a amagar, he aprofitat vesprades i desplaçaments i he pogut posar-me al dia d'algunes lectures pendents, com ara els altres guardonats dels Premis Torrent i les novel·les d'algunes coneixences i amistats. 

Això és el que han donat de si les lectures d'aquest mes de juny: 

Trilogía de Auschwitz
Si esto es un hombre, La tregua, Los hundidos y los salvados, Primo Levi
Impactant, impressionant, imprescindible la lectura, que feia anys que volia encarar però per a la qual em faltaven les forces. I amb raó. I ara, en ple segle XXI, repassar el malson nazi comporta massa punts en comú amb les notícies del diari, aquelles que llegim un poc de gairó perquè si entres en els detalls et costaria seguir respirant com si res. Tres llibres tan durs com necessaris. Llegiu-los. I deixeu de fugir dels titulars que fan mal, perquè no podem permetre que es torne a repetir i ara mateix anem mal encaminats. 

70 trucos para sacarle brillo a tu novela, Gabriella Campbell
Un llibret d'aquell per ajudar a escriure que, si bé no diu res de nou, m'ajuda a remoure'm les ganes de tornar a fer-ho. Interessant si teniu dubtes amb algunes cosetes de gramàtica i ortografia de l'espanyol.

Putas asesinas, Roberto Bolaño (recull de relats)
Una selecció de contes fortament irregular, des del meu punt de vista, amb alguns que em van atrapar i d'altres que no em van dir absolutament res. Però sempre traus alguna cosa de l'obra de Bolaño. En aquest cas, un apropament més directe a la seua pròpia vida d'exilis continuats. 

This must be the place, Maggie O’Farrell
Me n'havien parlat molt bé i no defrauda gens. Una d'aquelles històries que et fan viure en la pell del protagonista, per poc creïbles que puguen semblar alguns dels episodis. Una mirada a com de complicades són les relacions entre les persones, els vincles familiars, la confiança que ens uneix o ens separa, amb una narrativa impecable. Buscaré més coses de l'O'Farell. 

Safareig, Carles Durà (teatre)
Breu obreta de teatre juvenil, guanyadora de l'últim Premi Torrent, on vaig tindre ocasió de conéixer l'autor. M'ha sorprés la brevetat, però tot i les poques pàgines, aconsegueix plantejar unes quantes qüestions interessants. 

L’illa de l’ombra, Santiago Forné
L'obra guanyadora en narrativa dels Premis Torrent (dels quals Res a amagar va quedar finalista). Una prosa molt ben escrita sobre un jove en busca d'aventures. El llibre és entretingut, però a mi m'ha sobtat una estructura tan clàssica i, sobretot, l'excés de testosterona de la trama, on les dones són mares o objectes de desig. En un llibre per a joves en ple segle XXI, la veritat, no m'ho esperava. 
​
Todas están locas, Eley Grey
Una divertida novel·la protagonitzada per una familia peculiar, amb personatges cadascun més sonat que l'altre. Entretinguda i amb un esforç extra per normalitzar la diversitat. 

El viudo del conde, Alfonso Volpini
Una llarga carta del protagonista al fill que va tindre en comú amb un membre de la noblesa britànica. Un plantejament original, amb totes les implicacions que suposen les noves estructures familiars també entre els estaments més clàssics. L'estructura, per al meu gust, és massa lineal. 

Comarcal 415, Carlos Rodríguez Garrido
No sóc jo massa fan de la novel·la negra (tot i que he tingut temporades en què n'he devorades unes quantes), però he de confessar que aquesta proposta m'ha semblat interessant. El millor, la visió del món rural d'interior que encara perviu i que des de la costa o les ciutats ens sembla tan al·lié. 

Entre Sant Jordi a Barcelona i la Fira del Llibre de València, abril i maig són sens dubte els mesos en què més llibres compre. Però, en canvi, per a mi solen ser mesos menys productius pel que fa a les lectures...

Això és el que han donat de sí:

Abril
The virgin suicides, Jeffrey Eugenides
El tenia pendent des de sempre: no em va caure a les mans quan tocava i després no havia trobat l'ocasió. No diré res de nou: és molt potent. Ha valgut la pena. 

Cuando Hitler robó el conejo rosa, Judith Kerr
Aquesta novel·la juvenil em va impactar moltíssim quan la vaig llegir per primera volta, deu fer ara uns 30 anys, i va començar la meua obsessió per la segona guerra mundial en general, però sobretot pels jueus, els camps de concentració i l'holocaust. Molt més que el diari d'Ana Frank, o potser va ser perquè va ser el primer sobre el tema. Continua amb la mateixa força que li recordava. 

Los peces de la amargura, Fernando Aramburu 
Llibre de relats de l'autor de Patria, amb el mateix tema, to i posicionament, i amb un cresol de personatges que m'ha semblat molt ben treballat. A mi personalment m'ha agradat més aquest volum que la novel·la, que se'm va fer un poc llarga.

The minor adjustment beauty salon, Alexander McCall Smith
Un més de la saga la primera dona detectiu de Botswana, una sèrie que porta no sé quants llibres que, en realitat, no aporten res de nou però que em resulten distraguts. M'aporten, a més, un punt de nostàlgia, perquè els vaig començar a llegir de manera compartida i amb complicitat fa molts anys i retrobar-me amb Mma Ramotswe em transporta de manera momentània a aquells instants.

Familias también. Diversidad familiar, familias homoparentales, Vicent Borràs (ed.)
Recull d'experiències en primera persona de famílies formades per mares lesbianes o pares gais. Emotiu, emocionant, il·lustratiu. Llàstima que la qualitat de la redacció d'alguns dels capítols siga justeteta, tot i que el contingut ho compensa. 

Maig
Malafrena, Ursula K. Le Guin
Sí, ho reconec: no havia llegit res de La Guin. Així que vaig agafar aquest volum que tenia per casa i m'hi vaig llançar. I em va costar. Molt. D'aquells que t'acabes perquè ja que estàs, perquè si tan diuen serà que després millora. I sí, cap a la meitat em vaig sentir més a gust en la lectura, però no era el que esperava. Probablement no és el millor llibre per començar amb ella. S'accepten recomanacions per tornar a provar. 

Jo sóc així i això no és un problema, Fani Grande
Tenia molta curiositat per aquest llibret, meitat entrevistes reals, meitat casos ficcionats, sobre persones trans. I quan vaig tindre el luxe de compartir caseta a la Fira del Llibre de València amb Fani Grande va ser el moment ideal per fer-me amb ell. Clar, directe, intens. No m'estranya que als instituts l'estiguen gastant. Quina sort per a l'alumnat que el puga llegir. 

El capitán Izaguirre, Antonio Vicario
Llibre d'aventures marineres ambientada al segle XIX, amb un personatge basc curtit als ports de Nova Anglaterra i un mallorquí resident a Dénia que ha de viatjar cap a Cuba. Un goig les descripcions de la Marina Alta (paisatges, economia, situació política) de l'època, i un relat en forma de crònica que està basat en alguns fets reals. Coneixeré en breu l'autor al club de lectura de Xàbia i espere poder saber què hi ha de cert i què d'inventat. 

Between the World and Me, Ta-Nehisi Coates
N'havia sentit molt a parlar i feia mesos que corria pel kindle sense acabar de decidir-me. La reflexió d'un pare afro-americà cap al seu fill sobre què suposa viure sabent-te exclós, marcat, diferent, des de xicotet. Impossible de resumir i amb reflexions que m'acompanyaran, m'ho veig vindre, molt de temps. 

The Empty Family, Colm Tóibín (llibre de relats)
En una d'eixes coses que passen a Xàbia, uns veïns anglesos han fet neteja de biblioteca i van deixar un fum de caixes de llibres en perfecte estat al costat del contenidor per a qui els volguera agafar. I d'allà va eixir este volum que, evidentment, vaig agafar perquè ja tenia referències de l'autor i molta curiositat. I és una meravella. Relats en principi desconnectats que poc a poc van sumant significats, amb un resultat d'amargura i solitud molt ben expressats entre línies, com ha de ser. 

​

Està sent un any productiu pel que fa a les lectures (ja que no trobe moment per a escriure, almenys llegiré...).

Ací les coses llegides al mes de març, pràcticament totes escrites per dones, per cert:

La señora del ánfora, Isabel Prescolí
La mateixa autora, a qui vaig conéixer per ser membre del jurat del Premi Delta, em va fer arribar l'exemplar. El punt de partida és molt interessant: la supervivència d'un xiquet, ara adolescent, i sa mare, després que el pare morira a un atemptat terrorista al País Basc. L'escriptura deixa veure un gran bagatge literari, filosòfic i cultural, però s'endinsa en una barreja de fantasies, somnis i al·legories que a mi em costen de seguir. 

Virgina Woolf, Michèle Gazier & Bernard Ciccolini (novel·la gràfica)
Breu novel·la gràfica, l'enèsima biografia sobre la Woolf i, per tant, amb poc contingut nou, però en un format molt agraït de llegir, d'aquells que t'empasses d'una sentada sense adonar-te'n. 

What I loved, Siri Hustvedt
Feia temps que li tenia ganes a aquesta autora, sí, la dona de Paul Auster; per molta ràbia que em faça pensar en 'la dona de', probablement és per això que sé de la seua existència, què hi farem. I m'ha agradat, però també se'm va fer un poc llarg. Potser perquè feia setmanes que no llegia en anglés, també podria ser. En qualsevol cas em vaig ficar totalment dins del personatge i el seu dolor, i per a això cal saber escriure molt bé. I ella en sap. 

Vestals de Roma, Encarna Sant-Celoni
Una mirada sorprenent (sobretot si no tens ni idea del tema, com em passa a mi) sobre la vida de les dones a la Roma (en sentit extens) del segle I, i primera obra d'aquesta autora que em cau a les mans. En breu, a més, faré un parell de presentacions conjuntes amb Encarna Sant-Celoni, així que podré aprofundir més en la nove·la. 

D’un fil de veu, Anna Rubió i Fandos
Deliciós recull de relats s'una autora que no coneixia i de la que buscaré més coses. M'ha sorprés especialment que tracta molts dels temes, i dibuixa personatges, semblants als que m'agrada escriure a mi.  

Fariña, Nacho Carrete
No acostume a llegir no ficció, però després de l'intent de segrest i censura del llibre me'l vaig trobar a la biblioteca i no em vaig poder resistir. Impressionant treball periodístic no només sobre el negoci del narcotràfic gallec sinó sobre les connexions amb el poder que va mantindre durant anys. Això combinat amb la sèrie Narcos que he encetat aquest mes i estic devorant de manera compulsiva fa reflexionar molt sobre qui són els qui manen, realment. I fa fredat. 

La memòria de les ones, Pepa Guardiola
En un mes de llegir dones, i de llegir dones a les que no coneixia encara (o sí de nom però no d'obra), era precís tastar les paraules de Pepa Guardiola. M'ha encisat el seu retrat d'una Xàbia que ja no existeix, i que potser per això enganxa encara més que la que visc ara. 

Go set a watchman, Harper Lee
No queda clar si era una possible novel·la a banda de To Kill a Mockingbird o un esborrany que va donar peu a l'obra mestra, però en qualsevol cas ni està a l'alçada ni crec que l'autora realment volguera que es publicara. Tenia tants dubtes que, de fet, he tardat anys en llegir-lo tot i que el vaig comprar només eixir, i no m'equivocava: totalment prescindible. És més: decebedor. Tot i això, continue pensant que Harper Lee és una grandíssima escriptora i el món (literari i real) no serien iguals sense Atticus i Scout. 

Ha estat un mes variadet, que a més ha inclós la relectura, pero ara en forma de llibre editat, de Res a amagar, amb l'estranya sensació una volta maquetat, de què ho havia escrit algú altre!

I aquestes són les altres coses que he llegit al llarg de febrer: 

De qué hablo cuando hablo de escribir, Haruki Murakami
Em va cridar l'atenció des dels prestatges de la biblioteca de Xàbia (no ho puc evitar, sempre que entre per la porta acabe eixint carregada...). I tot i que no sóc una gran fan del japonés (he de tornar a donar-li una oportunitat, ho sé), les seues reflexions sobre el procés d'escriptura m'ha resultat interessant. Tampoc no descobreix res de nou, no ens enganyem, però serveix per reafirmar-se en alguns hàbits/vicis/costums i constatar que, potser, vas pel bon camí. 

Individus com nosaltres, Ferran Torrent
Una altra 'adquisició' a la biblioteca... que em podria haver estalviat. Feia molt que no llegia res de Ferran Torrent, i tardaré molt en tornar-ho a fer. No és que siga pitjor del que era, sinó, des del meu punt de vista, és que és sempre més del mateix. La fórmula li deu funcionar, i torna-li la trompa al xic. Però sense el factor mitjanament sorprenent d'uns personatges barroers, masclistes, corruptes i sense cap gràcia, a mi, la veritat, se'm va fer pesat d'acabar. 

Lo que esconde tu nombre, Clara Sánchez
Vaig descobrir la seua existència arran d'aquest reportatge de La Marina Plaça sobre els nazis que han viscut a La Marina i em va interessar la versió novel·lada de la història. La trama no em va acabar de convéncer, però saber més sobre el tema ha sigut molt enriquidor (i inquietant, la veritat, durant uns dies no vaig poder evitar mirar els jubilat de la zona amb cert desfici, tot i que dels nazis que van vindre després de la guerra, per edat, ja no en queden). 

Feminisme de butxaca, Bel Olid
Tenia curiositat per aquest breu assaig que, en realitat, vaig comprar per regalar però vaig acabar llegint en un ratet abans d'empaquetar-lo. Res de noum però una bona explicació introductòria per a adolescents i/o persones que no hagen llegit massa sobre la matèria.

Crematorio, Rafael Chirbes
En la orilla, Rafael Chirbes
Amb les seues dos obres mestres, segons la crítica, he acabat de llegir totes les novel·les de Chirbes. Més enllà del soberbi retrat d'una societat corrupta i infame amb la qual, quasi sense adonar-nos-en, ens hem acostumat a conviure (quina diferència amb les caricatures que fa Ferran Torrent!), el que més m'ha impressionat és el domini d'un estil que t'enganxa des de la primera pàgina. El calidoscopi de veus que van explicant, la barreja del que diu un i fa un altre que acaben composant la visió general, i el coneixement profund dels personatges i el context són, senzillament, impressionats. Un gust haver-me atrevit amb ell, per fi (de fet, ho havia intentat feia anys i no havia entrat en el seu univers; ara, de colp, m'he llegit les deu novel·les que ens va deixar i m'apena moltíssim que no tinguera temps de regalar-nos més històries). 

​El més que ve, més i millor, si pot ser...

M'ha costat uns dies fer-me a la idea de què sí, que és de veres, que aquella història que em rondava pel cap des de fa tant de temps i a la que vaig dedicar tantes hores per plasmar en paper, ja és realitat, en un llibre, editat, a l'abast de qui el vulga llegir. 

El dia que em van arribar els primers exemplars em va passar allò d'anar fent -obrir-li la porta al missatger, destapar la caixa, acaronar el llom i comprovar la suavitat del paper, ensumar l'olor del llibre- com si estigueres en una pel·lícula, com si li passara a una altra persona i tu t'ho mirares des de la distàcia.

​És ara, un parell de setmanes més tard, quan comencen a aplegar comentaris dels qui s'han afanyat a llegir-lo, quan sóc conscient que he fet un llibre. Un llibre! Jo, que escrivia per distraure'm, per passar l'estrés i com a forma de teràpia. I ara tinc un llibre. I, per primera volta en molt de temps, m'he quedat sense paraules. 

​Ah, per si encara no sabeu de què parle, trobareu la info ací.