Tot i que se m'ha acumulat la faena i les presentacions de Res a amagar, he aprofitat vesprades i desplaçaments i he pogut posar-me al dia d'algunes lectures pendents, com ara els altres guardonats dels Premis Torrent i les novel·les d'algunes coneixences i amistats.
Això és el que han donat de si les lectures d'aquest mes de juny:
Trilogía de Auschwitz
Si esto es un hombre, La tregua, Los hundidos y los salvados, Primo Levi
Impactant, impressionant, imprescindible la lectura, que feia anys que volia encarar però per a la qual em faltaven les forces. I amb raó. I ara, en ple segle XXI, repassar el malson nazi comporta massa punts en comú amb les notícies del diari, aquelles que llegim un poc de gairó perquè si entres en els detalls et costaria seguir respirant com si res. Tres llibres tan durs com necessaris. Llegiu-los. I deixeu de fugir dels titulars que fan mal, perquè no podem permetre que es torne a repetir i ara mateix anem mal encaminats.
70 trucos para sacarle brillo a tu novela, Gabriella Campbell
Un llibret d'aquell per ajudar a escriure que, si bé no diu res de nou, m'ajuda a remoure'm les ganes de tornar a fer-ho. Interessant si teniu dubtes amb algunes cosetes de gramàtica i ortografia de l'espanyol.
Putas asesinas, Roberto Bolaño (recull de relats)
Una selecció de contes fortament irregular, des del meu punt de vista, amb alguns que em van atrapar i d'altres que no em van dir absolutament res. Però sempre traus alguna cosa de l'obra de Bolaño. En aquest cas, un apropament més directe a la seua pròpia vida d'exilis continuats.
This must be the place, Maggie O’Farrell
Me n'havien parlat molt bé i no defrauda gens. Una d'aquelles històries que et fan viure en la pell del protagonista, per poc creïbles que puguen semblar alguns dels episodis. Una mirada a com de complicades són les relacions entre les persones, els vincles familiars, la confiança que ens uneix o ens separa, amb una narrativa impecable. Buscaré més coses de l'O'Farell.
Safareig, Carles Durà (teatre)
Breu obreta de teatre juvenil, guanyadora de l'últim Premi Torrent, on vaig tindre ocasió de conéixer l'autor. M'ha sorprés la brevetat, però tot i les poques pàgines, aconsegueix plantejar unes quantes qüestions interessants.
L’illa de l’ombra, Santiago Forné
L'obra guanyadora en narrativa dels Premis Torrent (dels quals Res a amagar va quedar finalista). Una prosa molt ben escrita sobre un jove en busca d'aventures. El llibre és entretingut, però a mi m'ha sobtat una estructura tan clàssica i, sobretot, l'excés de testosterona de la trama, on les dones són mares o objectes de desig. En un llibre per a joves en ple segle XXI, la veritat, no m'ho esperava.
Todas están locas, Eley Grey
Una divertida novel·la protagonitzada per una familia peculiar, amb personatges cadascun més sonat que l'altre. Entretinguda i amb un esforç extra per normalitzar la diversitat.
El viudo del conde, Alfonso Volpini
Una llarga carta del protagonista al fill que va tindre en comú amb un membre de la noblesa britànica. Un plantejament original, amb totes les implicacions que suposen les noves estructures familiars també entre els estaments més clàssics. L'estructura, per al meu gust, és massa lineal.
Comarcal 415, Carlos Rodríguez Garrido
No sóc jo massa fan de la novel·la negra (tot i que he tingut temporades en què n'he devorades unes quantes), però he de confessar que aquesta proposta m'ha semblat interessant. El millor, la visió del món rural d'interior que encara perviu i que des de la costa o les ciutats ens sembla tan al·lié.
Això és el que han donat de si les lectures d'aquest mes de juny:
Trilogía de Auschwitz
Si esto es un hombre, La tregua, Los hundidos y los salvados, Primo Levi
Impactant, impressionant, imprescindible la lectura, que feia anys que volia encarar però per a la qual em faltaven les forces. I amb raó. I ara, en ple segle XXI, repassar el malson nazi comporta massa punts en comú amb les notícies del diari, aquelles que llegim un poc de gairó perquè si entres en els detalls et costaria seguir respirant com si res. Tres llibres tan durs com necessaris. Llegiu-los. I deixeu de fugir dels titulars que fan mal, perquè no podem permetre que es torne a repetir i ara mateix anem mal encaminats.
70 trucos para sacarle brillo a tu novela, Gabriella Campbell
Un llibret d'aquell per ajudar a escriure que, si bé no diu res de nou, m'ajuda a remoure'm les ganes de tornar a fer-ho. Interessant si teniu dubtes amb algunes cosetes de gramàtica i ortografia de l'espanyol.
Putas asesinas, Roberto Bolaño (recull de relats)
Una selecció de contes fortament irregular, des del meu punt de vista, amb alguns que em van atrapar i d'altres que no em van dir absolutament res. Però sempre traus alguna cosa de l'obra de Bolaño. En aquest cas, un apropament més directe a la seua pròpia vida d'exilis continuats.
This must be the place, Maggie O’Farrell
Me n'havien parlat molt bé i no defrauda gens. Una d'aquelles històries que et fan viure en la pell del protagonista, per poc creïbles que puguen semblar alguns dels episodis. Una mirada a com de complicades són les relacions entre les persones, els vincles familiars, la confiança que ens uneix o ens separa, amb una narrativa impecable. Buscaré més coses de l'O'Farell.
Safareig, Carles Durà (teatre)
Breu obreta de teatre juvenil, guanyadora de l'últim Premi Torrent, on vaig tindre ocasió de conéixer l'autor. M'ha sorprés la brevetat, però tot i les poques pàgines, aconsegueix plantejar unes quantes qüestions interessants.
L’illa de l’ombra, Santiago Forné
L'obra guanyadora en narrativa dels Premis Torrent (dels quals Res a amagar va quedar finalista). Una prosa molt ben escrita sobre un jove en busca d'aventures. El llibre és entretingut, però a mi m'ha sobtat una estructura tan clàssica i, sobretot, l'excés de testosterona de la trama, on les dones són mares o objectes de desig. En un llibre per a joves en ple segle XXI, la veritat, no m'ho esperava.
Todas están locas, Eley Grey
Una divertida novel·la protagonitzada per una familia peculiar, amb personatges cadascun més sonat que l'altre. Entretinguda i amb un esforç extra per normalitzar la diversitat.
El viudo del conde, Alfonso Volpini
Una llarga carta del protagonista al fill que va tindre en comú amb un membre de la noblesa britànica. Un plantejament original, amb totes les implicacions que suposen les noves estructures familiars també entre els estaments més clàssics. L'estructura, per al meu gust, és massa lineal.
Comarcal 415, Carlos Rodríguez Garrido
No sóc jo massa fan de la novel·la negra (tot i que he tingut temporades en què n'he devorades unes quantes), però he de confessar que aquesta proposta m'ha semblat interessant. El millor, la visió del món rural d'interior que encara perviu i que des de la costa o les ciutats ens sembla tan al·lié.
Canal RSS
