Ha estat un mes variadet, que a més ha inclós la relectura, pero ara en forma de llibre editat, de Res a amagar, amb l'estranya sensació una volta maquetat, de què ho havia escrit algú altre!
I aquestes són les altres coses que he llegit al llarg de febrer:
De qué hablo cuando hablo de escribir, Haruki Murakami
Em va cridar l'atenció des dels prestatges de la biblioteca de Xàbia (no ho puc evitar, sempre que entre per la porta acabe eixint carregada...). I tot i que no sóc una gran fan del japonés (he de tornar a donar-li una oportunitat, ho sé), les seues reflexions sobre el procés d'escriptura m'ha resultat interessant. Tampoc no descobreix res de nou, no ens enganyem, però serveix per reafirmar-se en alguns hàbits/vicis/costums i constatar que, potser, vas pel bon camí.
Individus com nosaltres, Ferran Torrent
Una altra 'adquisició' a la biblioteca... que em podria haver estalviat. Feia molt que no llegia res de Ferran Torrent, i tardaré molt en tornar-ho a fer. No és que siga pitjor del que era, sinó, des del meu punt de vista, és que és sempre més del mateix. La fórmula li deu funcionar, i torna-li la trompa al xic. Però sense el factor mitjanament sorprenent d'uns personatges barroers, masclistes, corruptes i sense cap gràcia, a mi, la veritat, se'm va fer pesat d'acabar.
Lo que esconde tu nombre, Clara Sánchez
Vaig descobrir la seua existència arran d'aquest reportatge de La Marina Plaça sobre els nazis que han viscut a La Marina i em va interessar la versió novel·lada de la història. La trama no em va acabar de convéncer, però saber més sobre el tema ha sigut molt enriquidor (i inquietant, la veritat, durant uns dies no vaig poder evitar mirar els jubilat de la zona amb cert desfici, tot i que dels nazis que van vindre després de la guerra, per edat, ja no en queden).
Feminisme de butxaca, Bel Olid
Tenia curiositat per aquest breu assaig que, en realitat, vaig comprar per regalar però vaig acabar llegint en un ratet abans d'empaquetar-lo. Res de noum però una bona explicació introductòria per a adolescents i/o persones que no hagen llegit massa sobre la matèria.
Crematorio, Rafael Chirbes
En la orilla, Rafael Chirbes
Amb les seues dos obres mestres, segons la crítica, he acabat de llegir totes les novel·les de Chirbes. Més enllà del soberbi retrat d'una societat corrupta i infame amb la qual, quasi sense adonar-nos-en, ens hem acostumat a conviure (quina diferència amb les caricatures que fa Ferran Torrent!), el que més m'ha impressionat és el domini d'un estil que t'enganxa des de la primera pàgina. El calidoscopi de veus que van explicant, la barreja del que diu un i fa un altre que acaben composant la visió general, i el coneixement profund dels personatges i el context són, senzillament, impressionats. Un gust haver-me atrevit amb ell, per fi (de fet, ho havia intentat feia anys i no havia entrat en el seu univers; ara, de colp, m'he llegit les deu novel·les que ens va deixar i m'apena moltíssim que no tinguera temps de regalar-nos més històries).
El més que ve, més i millor, si pot ser...
I aquestes són les altres coses que he llegit al llarg de febrer:
De qué hablo cuando hablo de escribir, Haruki Murakami
Em va cridar l'atenció des dels prestatges de la biblioteca de Xàbia (no ho puc evitar, sempre que entre per la porta acabe eixint carregada...). I tot i que no sóc una gran fan del japonés (he de tornar a donar-li una oportunitat, ho sé), les seues reflexions sobre el procés d'escriptura m'ha resultat interessant. Tampoc no descobreix res de nou, no ens enganyem, però serveix per reafirmar-se en alguns hàbits/vicis/costums i constatar que, potser, vas pel bon camí.
Individus com nosaltres, Ferran Torrent
Una altra 'adquisició' a la biblioteca... que em podria haver estalviat. Feia molt que no llegia res de Ferran Torrent, i tardaré molt en tornar-ho a fer. No és que siga pitjor del que era, sinó, des del meu punt de vista, és que és sempre més del mateix. La fórmula li deu funcionar, i torna-li la trompa al xic. Però sense el factor mitjanament sorprenent d'uns personatges barroers, masclistes, corruptes i sense cap gràcia, a mi, la veritat, se'm va fer pesat d'acabar.
Lo que esconde tu nombre, Clara Sánchez
Vaig descobrir la seua existència arran d'aquest reportatge de La Marina Plaça sobre els nazis que han viscut a La Marina i em va interessar la versió novel·lada de la història. La trama no em va acabar de convéncer, però saber més sobre el tema ha sigut molt enriquidor (i inquietant, la veritat, durant uns dies no vaig poder evitar mirar els jubilat de la zona amb cert desfici, tot i que dels nazis que van vindre després de la guerra, per edat, ja no en queden).
Feminisme de butxaca, Bel Olid
Tenia curiositat per aquest breu assaig que, en realitat, vaig comprar per regalar però vaig acabar llegint en un ratet abans d'empaquetar-lo. Res de noum però una bona explicació introductòria per a adolescents i/o persones que no hagen llegit massa sobre la matèria.
Crematorio, Rafael Chirbes
En la orilla, Rafael Chirbes
Amb les seues dos obres mestres, segons la crítica, he acabat de llegir totes les novel·les de Chirbes. Més enllà del soberbi retrat d'una societat corrupta i infame amb la qual, quasi sense adonar-nos-en, ens hem acostumat a conviure (quina diferència amb les caricatures que fa Ferran Torrent!), el que més m'ha impressionat és el domini d'un estil que t'enganxa des de la primera pàgina. El calidoscopi de veus que van explicant, la barreja del que diu un i fa un altre que acaben composant la visió general, i el coneixement profund dels personatges i el context són, senzillament, impressionats. Un gust haver-me atrevit amb ell, per fi (de fet, ho havia intentat feia anys i no havia entrat en el seu univers; ara, de colp, m'he llegit les deu novel·les que ens va deixar i m'apena moltíssim que no tinguera temps de regalar-nos més històries).
El més que ve, més i millor, si pot ser...
Canal RSS
