M'ha costat uns dies fer-me a la idea de què sí, que és de veres, que aquella història que em rondava pel cap des de fa tant de temps i a la que vaig dedicar tantes hores per plasmar en paper, ja és realitat, en un llibre, editat, a l'abast de qui el vulga llegir.
El dia que em van arribar els primers exemplars em va passar allò d'anar fent -obrir-li la porta al missatger, destapar la caixa, acaronar el llom i comprovar la suavitat del paper, ensumar l'olor del llibre- com si estigueres en una pel·lícula, com si li passara a una altra persona i tu t'ho mirares des de la distàcia.
El dia que em van arribar els primers exemplars em va passar allò d'anar fent -obrir-li la porta al missatger, destapar la caixa, acaronar el llom i comprovar la suavitat del paper, ensumar l'olor del llibre- com si estigueres en una pel·lícula, com si li passara a una altra persona i tu t'ho mirares des de la distàcia.
És ara, un parell de setmanes més tard, quan comencen a aplegar comentaris dels qui s'han afanyat a llegir-lo, quan sóc conscient que he fet un llibre. Un llibre! Jo, que escrivia per distraure'm, per passar l'estrés i com a forma de teràpia. I ara tinc un llibre. I, per primera volta en molt de temps, m'he quedat sense paraules.
Ah, per si encara no sabeu de què parle, trobareu la info ací.
Ah, per si encara no sabeu de què parle, trobareu la info ací.
Canal RSS
