Està sent un any productiu pel que fa a les lectures (ja que no trobe moment per a escriure, almenys llegiré...).
Ací les coses llegides al mes de març, pràcticament totes escrites per dones, per cert:
La señora del ánfora, Isabel Prescolí
La mateixa autora, a qui vaig conéixer per ser membre del jurat del Premi Delta, em va fer arribar l'exemplar. El punt de partida és molt interessant: la supervivència d'un xiquet, ara adolescent, i sa mare, després que el pare morira a un atemptat terrorista al País Basc. L'escriptura deixa veure un gran bagatge literari, filosòfic i cultural, però s'endinsa en una barreja de fantasies, somnis i al·legories que a mi em costen de seguir.
Virgina Woolf, Michèle Gazier & Bernard Ciccolini (novel·la gràfica)
Breu novel·la gràfica, l'enèsima biografia sobre la Woolf i, per tant, amb poc contingut nou, però en un format molt agraït de llegir, d'aquells que t'empasses d'una sentada sense adonar-te'n.
What I loved, Siri Hustvedt
Feia temps que li tenia ganes a aquesta autora, sí, la dona de Paul Auster; per molta ràbia que em faça pensar en 'la dona de', probablement és per això que sé de la seua existència, què hi farem. I m'ha agradat, però també se'm va fer un poc llarg. Potser perquè feia setmanes que no llegia en anglés, també podria ser. En qualsevol cas em vaig ficar totalment dins del personatge i el seu dolor, i per a això cal saber escriure molt bé. I ella en sap.
Vestals de Roma, Encarna Sant-Celoni
Una mirada sorprenent (sobretot si no tens ni idea del tema, com em passa a mi) sobre la vida de les dones a la Roma (en sentit extens) del segle I, i primera obra d'aquesta autora que em cau a les mans. En breu, a més, faré un parell de presentacions conjuntes amb Encarna Sant-Celoni, així que podré aprofundir més en la nove·la.
D’un fil de veu, Anna Rubió i Fandos
Deliciós recull de relats s'una autora que no coneixia i de la que buscaré més coses. M'ha sorprés especialment que tracta molts dels temes, i dibuixa personatges, semblants als que m'agrada escriure a mi.
Fariña, Nacho Carrete
No acostume a llegir no ficció, però després de l'intent de segrest i censura del llibre me'l vaig trobar a la biblioteca i no em vaig poder resistir. Impressionant treball periodístic no només sobre el negoci del narcotràfic gallec sinó sobre les connexions amb el poder que va mantindre durant anys. Això combinat amb la sèrie Narcos que he encetat aquest mes i estic devorant de manera compulsiva fa reflexionar molt sobre qui són els qui manen, realment. I fa fredat.
La memòria de les ones, Pepa Guardiola
En un mes de llegir dones, i de llegir dones a les que no coneixia encara (o sí de nom però no d'obra), era precís tastar les paraules de Pepa Guardiola. M'ha encisat el seu retrat d'una Xàbia que ja no existeix, i que potser per això enganxa encara més que la que visc ara.
Go set a watchman, Harper Lee
No queda clar si era una possible novel·la a banda de To Kill a Mockingbird o un esborrany que va donar peu a l'obra mestra, però en qualsevol cas ni està a l'alçada ni crec que l'autora realment volguera que es publicara. Tenia tants dubtes que, de fet, he tardat anys en llegir-lo tot i que el vaig comprar només eixir, i no m'equivocava: totalment prescindible. És més: decebedor. Tot i això, continue pensant que Harper Lee és una grandíssima escriptora i el món (literari i real) no serien iguals sense Atticus i Scout.
Ací les coses llegides al mes de març, pràcticament totes escrites per dones, per cert:
La señora del ánfora, Isabel Prescolí
La mateixa autora, a qui vaig conéixer per ser membre del jurat del Premi Delta, em va fer arribar l'exemplar. El punt de partida és molt interessant: la supervivència d'un xiquet, ara adolescent, i sa mare, després que el pare morira a un atemptat terrorista al País Basc. L'escriptura deixa veure un gran bagatge literari, filosòfic i cultural, però s'endinsa en una barreja de fantasies, somnis i al·legories que a mi em costen de seguir.
Virgina Woolf, Michèle Gazier & Bernard Ciccolini (novel·la gràfica)
Breu novel·la gràfica, l'enèsima biografia sobre la Woolf i, per tant, amb poc contingut nou, però en un format molt agraït de llegir, d'aquells que t'empasses d'una sentada sense adonar-te'n.
What I loved, Siri Hustvedt
Feia temps que li tenia ganes a aquesta autora, sí, la dona de Paul Auster; per molta ràbia que em faça pensar en 'la dona de', probablement és per això que sé de la seua existència, què hi farem. I m'ha agradat, però també se'm va fer un poc llarg. Potser perquè feia setmanes que no llegia en anglés, també podria ser. En qualsevol cas em vaig ficar totalment dins del personatge i el seu dolor, i per a això cal saber escriure molt bé. I ella en sap.
Vestals de Roma, Encarna Sant-Celoni
Una mirada sorprenent (sobretot si no tens ni idea del tema, com em passa a mi) sobre la vida de les dones a la Roma (en sentit extens) del segle I, i primera obra d'aquesta autora que em cau a les mans. En breu, a més, faré un parell de presentacions conjuntes amb Encarna Sant-Celoni, així que podré aprofundir més en la nove·la.
D’un fil de veu, Anna Rubió i Fandos
Deliciós recull de relats s'una autora que no coneixia i de la que buscaré més coses. M'ha sorprés especialment que tracta molts dels temes, i dibuixa personatges, semblants als que m'agrada escriure a mi.
Fariña, Nacho Carrete
No acostume a llegir no ficció, però després de l'intent de segrest i censura del llibre me'l vaig trobar a la biblioteca i no em vaig poder resistir. Impressionant treball periodístic no només sobre el negoci del narcotràfic gallec sinó sobre les connexions amb el poder que va mantindre durant anys. Això combinat amb la sèrie Narcos que he encetat aquest mes i estic devorant de manera compulsiva fa reflexionar molt sobre qui són els qui manen, realment. I fa fredat.
La memòria de les ones, Pepa Guardiola
En un mes de llegir dones, i de llegir dones a les que no coneixia encara (o sí de nom però no d'obra), era precís tastar les paraules de Pepa Guardiola. M'ha encisat el seu retrat d'una Xàbia que ja no existeix, i que potser per això enganxa encara més que la que visc ara.
Go set a watchman, Harper Lee
No queda clar si era una possible novel·la a banda de To Kill a Mockingbird o un esborrany que va donar peu a l'obra mestra, però en qualsevol cas ni està a l'alçada ni crec que l'autora realment volguera que es publicara. Tenia tants dubtes que, de fet, he tardat anys en llegir-lo tot i que el vaig comprar només eixir, i no m'equivocava: totalment prescindible. És més: decebedor. Tot i això, continue pensant que Harper Lee és una grandíssima escriptora i el món (literari i real) no serien iguals sense Atticus i Scout.
Canal RSS
