Cada trimestre em passa el mateix: arriba l'hora de fer la declaració d'IVA i IRPF i m'adone que la meitat dels clients encara no m'han pagat i em toca avançar l'IVA corresponent, que amb la pujada de l'IRPF el que realment m'ingressen és molt menys del que tinc al cap quan faig un pressupost i que el cost de viure a Barcelona ciutat no es correspon amb el que guanye.
Per als qui no esteu al cas: penseu que de cada 1000 euros facturats en realitat només me n'arriben 790 (21% va a hisenda), que cal pagar els 256 euros mensuals d'autònom (digueu-li freelance si us sona més fashion) i les despeses (lloguer, mòbil, adsl, transport...), que no tens vacances pagades, ni baixes (bé, sí, però com si no) i que cada cop s'estila més el 'sí, sí, tranquil·la que d'aquest mes no passa que et paguem' i el 'no podries ajustar una mica més el preu?'.
La cosa és com per repensar-s'ho. Però també tinc la llibertat d'horari, el tracte directe amb el client i el multitasking corresponent, fer les coses a la meua manera i fugir de la rutina.
Per als qui no esteu al cas: penseu que de cada 1000 euros facturats en realitat només me n'arriben 790 (21% va a hisenda), que cal pagar els 256 euros mensuals d'autònom (digueu-li freelance si us sona més fashion) i les despeses (lloguer, mòbil, adsl, transport...), que no tens vacances pagades, ni baixes (bé, sí, però com si no) i que cada cop s'estila més el 'sí, sí, tranquil·la que d'aquest mes no passa que et paguem' i el 'no podries ajustar una mica més el preu?'.
La cosa és com per repensar-s'ho. Però també tinc la llibertat d'horari, el tracte directe amb el client i el multitasking corresponent, fer les coses a la meua manera i fugir de la rutina.
És un esport de risc, però deu ser que m'agrada, perquè fa ja més de sis anys que vaig per la vida així, i tot i els malabars que em toca fer amb les finances, encara li trobe el seu què.
Fuente RSS