Una de les coses que més em costa de treballar com a freelance és la solitud, no només a l'hora de treballar en sí, sinó com a concepte més global: no tens amb qui comentar la jugada (i per això entre tan sovint a facebook, crec jo, tot i que ja no és el que era ni de bon tros), ni tampoc tens aquella eventual palmadeta a l'esquena que et reafirma que el que fas està ben fet.
Dels clients, de fet, quan reps comentaris sol ser perquè no estan contents. Darrerament, però, sembla que és just al contrari. I no us podeu imaginar com senta de bé!
Estic especialment contenta arran aquest últim article publicat a la revista Inspira de la Fundació Roger Torné sobre la desigualtat que la crisi econòmica està agreujant, i com afecta els infants. Vaig dedicar molt de temps per documentar-me i comparar les diverses dades disponibles, i vaig entrevistar un responsable d'UNICEF per poder posar en context i valorar aquests números que, per ells sols, sempre són freds. Hi vaig afegir la meua manera d'escriure i sí, sembla que ha agradat.
El resultat ha estat una felicitació expressa per part de les responsables de la publicació, a més de què l'han destacat a diversos canals externs a la revista.
I això, creieu-me, és més satisfactori que que et paguen una factura a temps.
(Però no pense deixar
canal de continguts RSS
